dimecres, 3 de setembre de 2014

in a quite simple desperate human way


I am reduced to a thing that wants Virginia. I composed a beautiful letter to you in the sleepless nightmare hours of the night, and it has all gone: I just miss you, in a quite simple desperate human way. You, with all your un-dumb letters, would never write so elementary a phrase as that; perhaps you wouldn't even feel it.

(De Vita Sackville-West a Virginia Woolf, 21 de gener de 1926)


El dolor de la culpa mesclat amb el sentiment més pur. El silenci. El desig d'amagar-te, d'estar sola per acaronar el teu amor petit, la teva passió encesa. Mastegar-lo com si fos una fulla de menta que al cap d'una estona amarga. No dir l'(altra) veritat. La que et connecta amb la culpa, la que amenaça de destarotar el teu món i el món de les persones que estimes. La que et deixa paralitzada en el tauler d’escacs i prega perquè l’Univers no mogui fitxa. 

No dir (tota) la veritat. Sentir-la oberta de bat a bat al mig del pit quan les mans amigues t’acaronen el tel del cor. Sentir la por, també, engabiada en els genolls que no t’aguanten el pes del secret, el pes de la culpa. “L’important és ser”, diu l’amiga. Ser, simplement. Hem vingut al món a ser el que som i tot el que podem arribar a ser. De què, la culpa? D’aquest amor que s’expandeix, que és capaç de sortir de tu mateixa i de donar-ho tot, absolutament tot, fins i tot les arrels? (No dir-la, tanmateix. Callar endins, com una llosa. Que et tremoli la cama sota la taula quan sents el seu nom. Callar, callar, callar.)

7 comentaris:

Anònim ha dit...



*

creus que hi ha culpa?
tot el que empeny la vida
és llum, i vida.
(callar és potser la culpa,
que ser no pot mai ser-ho.)

*

Xelo IProu ha dit...

D'estimar aixi no ningú pot ni ha de tenir culpa. Un plaer llegir-te

Sara B ha dit...

!!

Anònim ha dit...

Boniques paraules i grans veritats...

Anònim ha dit...

Setembre és lluny. La flor blava trigaria a aparèixer però l'amor ja hi era, l'amor amagat ja hi era, l'amor que feia tremolar ja hi era... moltes coses ja hi eren, excepte una de ben personal

tcasasin ha dit...

Com pots amagar el desig del teu amor petit?
Supera la culpa, trenca la llosa i no callis quan sentis el seu nom.
Sigues tu, sigues com diu l'amiga
i escriu, escriu perquè ens fas tremolar
les cames sota la taula quan et llegim.

tcasasin ha dit...

Com pots amagar el desig del teu amor petit?
Supera la culpa, trenca la llosa i no callis quan sentis el seu nom.
Sigues tu, sigues com diu l'amiga
i escriu, escriu perquè ens fas tremolar
les cames sota la taula quan et llegim.