dimarts, 23 de setembre de 2014

amb passes noves


que es mogui tot en poques hores, com s'esbatanaven les finestres aquest agost l'única nit de tempesta. Que es dibuixin de cop i volta tots els camins possibles. Avancem, guanyem batalles petites que ens fan més grans, desentelem els ulls de lleganyes (de llàgrimes, de mussols, de tels de cataracta) i hi veiem més o menys clar (almenys, una mica menys tèrbol que abans). I es dibuixen darrere els vidres les branques de tots els arbres que trobàvem a faltar. Versos escampats damunt la taula, la mare endins i el cor en pau. Etapes tancades. I només llavors es mou alguna cosa que et torna a recordar la vida. El canvi. La vocació. El desig de ser i expandir-te. Que ja tinc tom-tom per arribar on calgui sense perdre'm. Que ara ja no toca perdre's. Toca avançar, només. I amb passes noves.   

4 comentaris:

Maria Teresa Galan ha dit...

Felicitats, Sònia! Una reflexió amarada de sentiments que sembla més una radiografia d'un estat.
No coneixia el teu bloc. És un petit tresor. Una abraçada

la vida té vida pròpia ha dit...

Gràcies, Maria Teresa! Que bé trobar-te per aquí! Una abraçada forta!

Anònim ha dit...



*

amb passes noves
refer camins i dies.
canta l'alosa.

(diu que és l'ocell que canta
just apunta l'albada)

*

Sterxu ha dit...

COm em recorda al teu escrit "no cremis les naus"....
Gràcies, de cor, Sònia.