dimarts, 30 de setembre de 2014

alea iacta est

Foto: Xin Li

Les flors a les mans, i tu amb els ulls tancats, a punt de bufar-les. D'obrir les portes a tots els camins possibles. Les flors a les mans i el cor fora de l'ampolla, a punt d'arriscar-te, de confiar, d'estimbar-te o de volar. Has escrit dedicatòries esgarrapant-te l'ànima amb la punta metàl·lica de la ploma i has enviat cartes en bústies grogues descolorides. Has pujat graons de dos en dos, has estripat paperassa, has canviat el llit de lloc i has imaginat un àtic amb parquet i balcó. Vi negre per celebrar que tot pot ser. Que tot pot. Tot.
T'han promès espelmes amb bons desitjos. Ulleres per veure't amb uns altres ulls --confiats, amorosos, indulgents. Carícies al tel de l'ànima per no trobar a faltar la mare. T'envolten. Tenen les flors a les mans i esperen un gest per bufar-les amb tu. Perquè sí. Perquè si tu ho vols, deu ser per bé. Encara que no sàpiguen el què. L'agraïment és un batec menut a les parets del ventre. 

Agafes aire --si respires, passen coses. I bufes fort. 

1 comentari:

Anònim ha dit...



*

i en la bufada,
vida i temps en vol tendre
a tu tornaven.


*