dimecres, 13 d’agost de 2014

éluder la solitude


...saps aquella sensació de no tenir res a veure amb les persones amb qui et trobes per la vida? Aquella sensació de hay otros mundos... Però a mesura que passaven els minuts, em semblava reconèixer en la seva manera d'entendre el món la mateixa fugida que em mou a mi a escriure versos o a tancar-me en mi mateixa: éluder la solitude.


3 comentaris:

Anònim ha dit...



*

el mar dictava:
"être la solitude".
Tu l'entenies.

*

Manuel (Vic) ha dit...

Evitar-la, per què?

Que no es pot gaudir de la solitud?

Com més sociable , menys m'agrada l'ésser humà com a espècie. Menys l'entenc. Som interès pur. Banalitat. Ens hem convertit en una vertadera plaga.
La mare Terra, que té molta paciència, algún dia l'acabarà. I el món seguirà, i feliç, sense l'ésser humà. Els animals, les plantes i els minerals, no ens trobaran a faltar.

viu i llegeix ha dit...

si tens la sensació de que no tens res a veure amb la gent amb la que et trobes per la vida...busca altres mons, canvia de camí i potser trobaràs ànimes bessones i mirades semblants i fins i tot raconets de solitud on disfrutar del silenci. A mi m'ha funcionat, tot i que en alguna cruilla segueixo trobant persones amb les que no tinc res a veure, però ja ni les veig