dijous, 17 de juliol de 2014

a midsummer night's dream

Foto: Juanedc

Júpiter a Lleó, diu que diuen, i la vida que arriba imparable, amb l'estiu bullint a les venes i el desig i l'amor espetegant contra les parets de totes les gàbies. Lleó a Júpiter, m'han dit que diuen, correu a buscar les bicicletes i a pintar de blanc els safarejos i les parets de les cases. Jugueu amb els nens, sortiu a buscar móres pels camins de paret seca, camineu vora la mar per les platges que sàpiguen acollir converses. Deixeu obertes totes les finestres, que l'Univers ve generós aquest estiu i podeu demanar-li qualsevol cosa (creieu-me, qualsevol). Amar a lo grande, vivir a lo grande, reír a lo grande (trobo a faltar la paraula risa per poder dir la teva). 
Júpiter a Lleó, diu que diuen. I el mar que ens espera a cada cantonada.

2 comentaris:

Anònim ha dit...


*

Tot es trobava
a cada cantonada
perquè triessis.
(aquell estiu seria
de flors tothora obrint-se)

*

horabaixa ha dit...

Interessant conversa, és el que té les nits d'estiu, tot un altre color, tot un altre soroll.

Sóc qui et va saludar ahir dijous a la ciutatinvisible. Vaig marxar ràpid.

Tampoc sóc de Sants, però em conec una mica el barri.

M'hagués agrada't poder llegir algun dels meus escrits, però acostumo a arribar tard i gaudeixo de les lectures dels demes.