dijous, 5 de juny de 2014

no escric alegre perquè no vull

El meu pare és un home bo i afable. Treballador. Bonhomiós. Compassiu. Incapaç de matar una mosca. Defuig les discussions estèrils i les polèmiques inútils. S'emociona fins a les llàgrimes recitant Verdaguer i se li escapa el riure per sota el nas quan recita Marcial. Parla més amb paraules d'Horaci que amb paraules pròpies. No he de perdonar res a ningú, diu sovint, No m'ha ofès mai ningú. Això és perquè té l'ego més petit que una puça. Ho ha aconseguit a còpia de meditació, estones de pregària i mantres (Deixa'ls fer, deixa'ls dir). Va passar fam a la guerra i encara és feliç davant d'un plat ben cuinat. No llença mai ni una engruna de pa a les escombraries. I quan acarona el cap de la mare se m'acut que no podré escriure mai cap poema que digui aquest amor. 

El meu pare escriu. Escriu poemes costumistes amb versos decasíl·labs absolutament perfectes que t'omplen les mans de paisatges menorquins i d'hores quietes sota el sol del migdia. Escriu versos devots i versos patriòtics. Englantina, viola, flor natural. 

Però, per damunt de tot, i des de sempre, i diria que els darrers anys més que mai, el meu pare escriu novel·les i relats policíacs. Busca el crim perfecte. Assassina iaies indefenses i homes misteriosos que caminen damunt de les teulades. En cada relat, una mort violenta. En cada novel·la, una intriga recargolada. Infidelitats, fugitius que captiven noietes innocents, joves desvagats i poc feiners que perden el cap per dones madures que amaguen històries truculentes. Quan escriu, el meu pare vol, sobretot, assassinar, fer l'amor amb qui no toca, no treballar gens i, sobretot, que no l'enxampin. Sortir indemne de totes les malifetes.

El meu pare no escriu afable perquè no vol.



6 comentaris:

Anònim ha dit...

Visca!

delesparaules

Manuel (Vic) ha dit...

Sònia, sort que el pots (d)escriure en present.

Anton ha dit...

Lliçó de teoria (i pràctica) literària. Felicitats pel pare i pel retrat que en fas!

Carme Egea ha dit...

Felicitats! Les teves paraules mostren una gran tendresa.

Anònim ha dit...



*

Escriure afable?
ja prou tendresa dónes
dia per dia.

*

Anònim ha dit...

*

Escriure afable?
ja prou tendresa dónes
dia per dia.

*