diumenge, 18 de maig de 2014

la resta


People will forget what you said,
people will forget what you did,
but people will never forget how you made them feel.

Maya Angelou

Les he oblidat totes, les paraules que feien morir per dintre. Queda el desconcert, el llamp que esquerda la terra sota els peus i aboca per sempre a l'abisme alguna cosa que s'assemblava a la confiança. 
Les he oblidat totes, les paraules que feien renéixer per dintre. Queda el to de la veu a l'altra banda del telèfon recomponent-me l'ànima com qui recompon amb paciència infinita un gerro esmicolat en mil bocins. Queden els seus ulls, antídot del verí, tornant-me a fer sentir querible, amable, besable. Queda l'olor d'espígol de l'abraçada de totes les dones que fan més lleu aquest camí sense mares. 
He oblidat els gestos de l'amor, les paraules xiuxiuejades de l'amor, els missatges electrònics de l'amor. Queda un racó nostre darrere la mampara del setè cel, vi negre i formatge de cabra i una cigarreta índia pels carrers d'un barri a l'altra punta de la ciutat. Queden els petons al portal de casa i els mitjons desaparellats. Un vespre-nit-matí-migdia que esborra les hores d'un cap de setmana d'agost. L'ensurt de matinada quan obres els ulls i saps, ho saps segur, que acaba d'escriure't. El desig secret que et miri per la porta entreoberta mentre et pintes la ratlla dels ulls. Els petons als omòplats abans del primer t'estimo. 
Les he oblidat totes, les paraules. Els gestos, els fets, els actes. Queda només la resta.

3 comentaris:

Anònim ha dit...


*

som el que resta:
un núvol de memòria.
desig i vida.

*

andreu giralt i puga ha dit...

que resti doncs
serena dintre teu
la llum que hi tens

(per cert, anònim,
ens deixes uns haikús
més que impagables)

almudenad ha dit...

M'agrada, m'agrada, m'agrada
dit així