diumenge, 4 de maig de 2014

aprofita que fa vent


Quien insulta injuria al alma. Es un atentado contra la piedad que también cometen quienes no miden correctamente sus palabras. Y es que hablar quiere decir medir y precisar. La palabra es una decisión entre la vida y la muerte.
Franz Kafka 

El perill és equivocar-se de persones (...). 
En canvi, la satisfacció d’encertar-la és infinita.
Eva Piquer, "Partida"

Aprofita que fa vent aquests dies, em diu ella, que en sap un munt, de ventades temibles i de grapats de pedres a les butxaques. Aprofita que fa vent. 

Li faig cas. Obro de bat a bat totes les finestres i escampo les paraules que m'han fet morir per dintre. Senceres i estàlvies. Dures encara, com fang ressec. S'havien fet resistents a les flames de la ràbia, a les perilloses esllavissades de les llàgrimes. Les veig volar entre les branques dels arbres que ja no es retallen contra el cel mentre se m'inflamen les amígdales i em queda per sempre una crosta negra en el lloc exacte on em van fer miques la confiança. La crueltat, ja vam dir-ho, és sempre una elecció, i no és la nostra. Surto de casa i brindo amb vosaltres, que em feu viure per dintre. Dormo amb tu com si ens coneguéssim de no sé quantes vides, et beso, t'ensumo, t'enxampo els ulls immensos mirant-me en la foscor quan em giro i t'abraço --la satisfacció d'encertar-la és infinita. Escullo els mots que donen vida i escampo oli de calèndula damunt la nafra. Quan arribi la tardor, l'ompliré de versos com qui omple de flors una tomba, i provaré de creure en la vida eterna de tot el que aquell dia va morir en mi.

1 comentari:

Anònim ha dit...


*

obrir finestres.
aire a l'aire, que corri.
aire a la vida.

*