dijous, 22 de maig de 2014

a l'altra banda

Foto: Judit Pou

desfici. Ganes de rebre cartes en paper, amb sobre i segell, a la bústia de casa. Que arribin missatges imprevistos al correu electrònic. Neguit. Fam sense gana. Desig que els guionistes facin un gir inesperat i puguis arribar a entendre quin és el camí que toca caminar ara. Enyor menut, d'intentar no pensar-hi gaire, però el fred a les nits, una altra vegada. Rissaga al port, ràfegues de tramuntana. Les restes d'una tempesta de sorra que encara t'esquitxa els ulls i revifa els acúfens. Fam amb l'estómac tancat. La llengua passejant-se, pensarosa, pel tou del paladar, assaborint les paraules de l'amor que has buidat sense buidar-te tu, perquè et neixen de l'arrel i quan les aboques et tornen a créixer com la cua tallada de les sargantanes. Record de sargantanes blaves en una illa que no has trepitjat mai més. Necessitat rabiosa de trepitjar la teva illa --de no permetre't, mai més, tornar-la a perdre. Por de morir. Por que se't morin. Por d'anar-te'n. Por que se'n vagin. Desert de dunes al davant, sense petjades. I el mar, potser, a l'altra banda. I Déu, potser. Potser. Sempre a l'altra banda.

2 comentaris:

andreu giralt i puga ha dit...

i un fil tot teu
que et lliga a aquesta terra
que també és cel

Anònim ha dit...


*

Enyors, desitjos...
I tot a l'altra banda
--que és la teva--

*