divendres, 25 d’abril de 2014

perquè tinc les paraules

escribir

para des-esperar
por todos los que están
por todos
los que fueron
los desaparecidos
escribir para cuidar
sus des
            apariciones
para alimentarlas
para que no se enturbien
no tan pronto
no tan siempre
pronto

Chantal Maillard, "Escribir" (fragment)


Escriuré avui de tu, que no hi seràs, aquest vespre, celebrant amb mi les darreres hores de la trentena. De tu, que he somiat que hi series. De la nostàlgia sobtada just abans d'apagar el llum --del dolor al pit, com una brasa. T'escriuré (de tu, no a tu) justament avui, que tanco cercles, per venerar el que ets, el que vam ser, el que ja no, el que encara sempre. Escriuré de tu perquè no vull que em moris mai --tampoc quan moris, tampoc. Perquè no em cal morir-me jo abans perquè et facin arribar les paraules que et guardo i que diuen que no em mors, que no te m'has mort mai. Escriuré avui de tu, d'aquest atac de nostàlgia, del dolor i de l'amor, de l'amor i del dolor, de l'absència que és aquest no abraçar-nos avui, no bufar espelmes demà. T'escriuré perquè vull, perquè m'ets, perquè hi ets. I perquè tinc les paraules per fer-ho.   


4 comentaris:

andreu giralt i puga ha dit...

Pell de pollastre, Sònia, guapíssima.
En la salut i en la quarentena...

Anònim ha dit...

Fa dies que et segueixo i m'agrada molt com escrius i el que escrius.

María José

Anònim ha dit...


*

amb les paraules
--d'escriure'n, de llegir-les--
ve la presència.

*

la vida té vida pròpia ha dit...

gràcies, M.José, per llegir-me!

Andreu, besets a la pell de pollastre!

anònim, com sempre. ja ho saps.