dilluns, 3 de març de 2014

abans no arribi abril


Si me preguntas por el dolor de cabeza 
no se me ocurrirá confesarte que es del miedo que me da el viento.
(del blog Cartografiando el vacío)


Avui m'he recordat del teu vent. Dels arbres que t'amenacen darrere les finestres. Dels vidres que tremolen, del refugi de la cuina i de la mare que t'ensenya a cuinar amb el que trobes pels armaris. He arribat a casa amb desig de recer i l'he trobada tremolant amb els embats del vent, com una criatura espantadissa. A ella també se li havia ficat el fred als ossos. He intentat arrencar-me el meu amb una dutxa molt calenta, gairebé bullint. L'ara i aquí ha durat uns segons. Que difícil no enyorar edredons que abriguen de debò i arbres benignes darrere les finestres. He pensat en els remolins que esquerden la llera del riu i obren esvorancs per on s'escapen les ganes de viure. En els murs que construïm per fugir dels forats negres. En els nusos de pedres i fulles seques que empresonen l'aigua del riu gairebé fins a ofegar-la. Potser tens raó tu i allà on hi hagi vent no pot haver-hi casa. Tanco els ulls i demano en silenci que deixin d'espetegar les persianes. Encara queden dies d'intempèrie abans no arribi abril.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

*
(com si fos una tannka clàssica:)

El vent a fora.
Què necessita un home?
L'escalf a casa.
(L'escalf d'aquell qui estima,
sigui lluny o a la vora.)

Anònim ha dit...

millor:

*

El vent a fora.
Què necessites? Digues.
L'escalf a casa.
(L'escalf dolç de qui estimo,
sigui lluny o a la vora.)

*