dilluns, 13 de gener de 2014

que s'hi assembli una mica


El cafè dels dissabtes al bar del mercat et recorda que hi tens alguna cosa, dins de l'ànima, que es deu assemblar a la fortalesa. Alguna cosa que fa que no sentis les cames de mantega i el cor de vidre trencadís els dies que la vas a veure. Que no et trobi el dolor travessat al coll quan obres els ulls cada matí des del primer dia que va començar a perdre's. Alguna cosa que té a veure, segur, amb el somriure que és herència d'ella, el mateix que has retrobat i has perdut tantes vegades aquesta dècada que aviat acomiades. Hi deus tenir alguna cosa, dins de l'ànima, que s'assembli una mica a la fortalesa. Que et faci venir ganes encara de sortir del llit els dissabtes per anar a prendre el cafè al bar del mercat i conduir un vespre sense por d'agafar la grip i que soni Chaouen dues-centes vint vegades mentre somies que t'acarona l'esquena i no salta, no salta. Alguna cosa que et torni el desig de sortir a veure món, de tornar a trepitjar Transsilvània abans que s'acabi l'hivern, de tornar a dir te iubesc i buscar alguna gerra de ceràmica antiga per brindar com déu mana amb el teu germà el dia que en fareu quaranta. D'imaginar els colors de Granada abans de l'estiu, de tornar a Ciutadella quan comenci la tardor. És hivern, ara, però ens cuida, diu ella, i penso que també hi deu fer. Que sempre és més fàcil tot si l'hivern és amable i ens abraça.

4 comentaris:

Marga Losantos ha dit...

Segur que sí, que hi tens aquesta fortalesa. I segur que te l'ha donat durant tots els anys que ha pogut fer-ho, i fins i tot ara.

Anònim ha dit...



.

que aquesta força,
dels desigs, dels dissabtes,
també és la d'ella.

*

Anònim ha dit...



.

que aquesta força,
dels desigs, dels dissabtes,
també és la d'ella.

*

Luis ha dit...

Fijate en Suspendelviaje, amiga querida. Ahora soy catalán.
Un abrazo. Y Adéu. Y Salut.
Luis