dilluns, 27 de gener de 2014

l'orgull


You've got to get yourself together
You've got stuck in a moment
And now you can't get out of it
U2 "Stuck in a moment"

M'he tornat a perdre per les quadrícules de l'Eixample. No sé quant temps feia que no llegia caminant i em fugia el nord pels carrers que van de mar a muntanya, de muntanya a mar, del Llobregat al Besòs i viceversa. Gairebé em tomba el vent a Josep Tarradellas. No sé quant temps feia que no equivocava el camí per carrers que conec com si els hagués parit. L'Hospital Clínic, sisplau? El primer dia que em vaig desorientar tenia el cos i el cap plens de tu. Avui tenia el cor i el cos plens de vent. Quantes novel·les addictives deuen caldre per anestesiar la por?

Potser et diria avui que l'orgull només m'ha servit per sobreviure. Que ha estat el meu motor, la meva benzina, el misto que ha regirat tots els racons fins a rescatar-me el somriure. Que és per això que no el condemno --que és per això que me l'estimo. Et diria que l'orgull m'ha servit perquè no tenia res més a mà. I que la por d'avui només és una crosta de la pell endurida que protegeix el meu múscul preciós. Que se'm desfà com se'm desfan els seus cabells entre els dits, com se'm desfà el nus de l'estómac quan torno de creuar el riu i aixeco el cap per buscar aire i recordo que tots els laberints tenen cel, i alguns, fins i tot, tenen finestres des d'on es poden mirar els arbres.  




3 comentaris:

Anònim ha dit...

Recordo quan sonava aquesta cançó per la ràdio a Estats Units!

delesparaules

Anònim ha dit...




*

La riba clara
a l'altra banda espera.
el riu creuaves.
(l'orgull és una riba
on la por no té estatge)

*

Gemma Gelabert Gonzalo ha dit...

la teva característica prosa poètica... sempre tan dolça, tan forta al mateix temps, i tan interna... m'agrada poder seguir assaborint-la sigui on sigui ;)

i espero poder retrobar-te, potser perduda, pels carrers de la ciutat!

petons,
Gemma kbra