dimarts, 7 de gener de 2014

els somriures sí



I ella em diu, una tarda, tota seriosa, que sí, que ja ho ha viscut tot, que ha estimat i l'han estimada, que ha desitjat i ha estat desitjada. Que és afortunada i que, si no viu res més, ja li estarà bé. Que ja ha viscut tot el que li calia.


La guapura no té mèrit, dèiem ahir, però els somriures sí. Els que recuperem després dels naufragis, els que rescatem dels pous sense fons dels ulls de la mare. Els somriures que reneixen a l'altra banda de la nàusea, els que arrenquen a volar amb una ala trencada. Tenen mèrit els somriures que han sabut saltar per damunt de les tanques del desconcert. Els que s'han obert camí entre els tolls de pena que s'acumulaven a la pell dels pulmons. Els que han travessat deserts i rius d'aigua gelada. Els que eren nostres i ens van fugir per fer créixer un altre. Els somriures que es van estimbar a les parets de casa quan va deixar de ser casa. Els que ni sabies que t'existien en algun racó amagat de tots els teus laberints. Els que van deixar de creure en tu. La guapura no té mèrit, però els somriures sí. I ja no dius, tota seriosa, sentències que hauràs de desmentir en el proper revolt del camí. Que donde dije digo digo Diego, i avui diries que sí, que en vols més, que no ho has viscut tot, que fins fa quatre dies ni sospitaves que l'ànima podia fer-te el ple en unes poques hores, o que encara t'emocionaries quan algú, a l'altra banda, et digués que si vols pot venir a agafar-te els peus perquè no tinguis (tanta) por. No té cap mèrit, la guapura, però els somriures sí. Els somriures sí.

3 comentaris:

viu i llegeix ha dit...

donc si,te molt de mèrit treure somriure fins i tot sota de les pedres de penes i gels.
I no ens enganyem, els somriures fan guapura, aixi doncs hi ha guapures que si que tenen mèrit. I molt

Carme ha dit...

Els somriures sí que en tenen i a vegades molt de mèrit... aquest teu escrit m'enamora.

andreu giralt i puga ha dit...

Oh! Com aquella cançó...
"I take your feet on tuesday"