i aquella temptació de mirar enrere i comptar amb els dits de les mans tots els paisatges que s'allunyen pel retrovisor
i la por de mirar endavant i no saber-hi veure més que boira
i aquest respirar lent d'avui
el sol en què no crèiem --"escriure, per exemple, que és bonica la llum després de tanta pluja..."--,
el mar blavíssim al pic del migdia
la casa buida i els riures dels nebots surant encara per l'aire
una foto nova a la paret del menjador --una porta mig oberta i tots els camins possibles
uns poemes petits que et parlen de la llum
encara unes pedres menudes entrebancant-te l'aire a les costelles
un quadre que sóc jo --garotes/tulipes, una gàbia esbatanada, la llibertat és un llibre encara per llegir
i l'Stabat, encara, a la tauleta de nit
Aquest respirar lent d'avui,
d'avui,
d'avui,
d'