dimecres, 11 de desembre de 2013

acúfens


saber que si escoltes aquella cançó t'entrarà de mica en mica una nostàlgia xopa de tendresa. Escoltar-la igualment, una, dues, deu vegades. Que vingui la tendresa, al preu que sigui. Que vinguin ara i aquí tots els records. Que el meu ara sigui un ahir, perquè sí, perquè vull, perquè el plor del que va ser i ja no és arrossegui l'altre, el plor d'avui, el plor que tens entrebancat a les costelles i et ressona a l'infern de l'oïda i no et deixa dormir. Que la tristesa antiga estiri el fil de la tristesa d'ara i la desenredi, la desengruni, la des-sigui. I que tota l'aigua et retorni per fi el silenci.

el silenci.

2 comentaris:

Audrey ha dit...

Sentir i que brolli...com l'aigua del riu.
Un text preciós i ple de sentiment.

Anònim ha dit...

*

Des del silenci
esdevenir el silenci
en el silenci.
(I aquella remor antiga
ben endins et bressola.)

*