dimarts, 5 de novembre de 2013

stand by the strengths of your soul


tornar a omplir l'agenda --sopars, presentacions, l'obra de Veiga que no et vols perdre, una excursió al poble on passaves els estius quan eres petita, reunions per trobar finals feliços, potser el gimnàs, sens dubte una visita a les nebodes. Agrair les mandarines, les llimones, el brou de pollastre i les pilotes casolanes. El carro de la compra que l'amiga et va dur ple fins dalt de queviures per omplir el rebost els dies que pogués quedar-se el virus. Els missatges de bon dia, de com estàs, d'encara estàs malalta, de necessites res. Les seves bromes i el temps que esgarrapa per venir-te a veure a l'hora del cafè i seure amb tu al balcó i parlar de la mare i de les farmàcies que no cobren i de Pop Ràpid. Escoltar Kiko i cantussejar Lobo López mentre segelles les finestres per no tornar a passar fred a dins de casa. Tallar les fulles mortes del potus. Desitjar que revifi, i sorprendre't parlant-li com t'hauries pogut parlar a tu aquests dies de febre i desànim. Tornar a dubtar si adoptes un gat, si et quedes o si marxes, si calles o si escrius. Tornar, simplement. Tornar.


5 comentaris:

Anònim ha dit...

I tu, sens dubte, has decidit escriure.

delesparaules

Arkaitz Ugartemendia ha dit...

Com diria el Nietzsche, allò que no et mata et fa tornar més forta.

Benvinguda de nou!

la vida té vida pròpia ha dit...

Arkaitz! Moltes gràcies, guapíssim! Més forta, sí, això espero! Que encara em tremolen les cames! :-)
Ganes de veure-us! Petonassos!

Anònim ha dit...



*

omples la vida
(t'havien pres i tornes)
del que li dónes.


*


Anònim ha dit...

*

omples la vida
(t'havien pres i tornes)
del que li dónes.


*