dimarts, 5 de novembre de 2013

passeres



Ens pensàvem que teníem totes les paraules. Que ens hi sabríem trobar sempre. (...) I tanmateix, ja ho veus.

Una passera damunt del riu amb cinc o o set o vuit paraules. Uns quants No ho sé i totes les ganes de ser-te a la vora i besar-te suau, molt suau, la galta. Una passera damunt del riu, i jo que em giro per mirar-te i torno a tenir el somriure de sempre. Ja no hi ha la febre, ni el cansament, ni el plor dels matins fent-me un nus a les costelles. Cinc o set o vuit paraules per travessar el riu i sortir a córrer pels camins que ja han oblidat tots els malsons. Menjarem ensaïmada i coca del Mistral i xarruparem te negre a l'hora que el sol comenci a amagar-se darrere els edificis del pati de veïns. Tornaré a tenir ganes d'adoptar un gat i me'n desdiré al cap de dos minuts. Dubtaré un cop més si em quedo o si marxo, si vaig o si vinc, si escric o si callo. Et faràs la morta perquè et desperti amb un petó. I tornaré a conduir tota sola per l'autopista escoltant Chaouen i Urquijo d'aquella manera obsessiva que no cal que vegi ningú. Cinc o set o vuit paraules, només, que no arriben a salvar tot el tram de riu que ens separa. Ens acosta el to, la carícia que embolcalla tots aquests nostres No ho sé, una tremolor petita quan et dic que ho sento. I jo que em giro per mirar-te i et pregunto amb els ulls, amb la llum d'abans, si vols venir.







5 comentaris:

Marga Losantos ha dit...

Què bé sona! Petó

Anònim ha dit...

L'amor té amor propi però si aspira a tenir vida pròpia, haurà de bategar per incerteses, el propi bategar ja és una incertesa, tots tenim un nombre fitint de batecs del cor. La vida humana dura, de mitjana, 2.000 milions de batecs, de mitjana... cada cor batega, un dia, una darrera vegada i mentre, això, passa, creuem rius que ens conviden a estimar. Gràcies per aquest post tant savi, literari i bell.

Anònim ha dit...

Vaig coneixe't la tarda de l'1 d'octubre mentre ens parlaves de la paraula com a lloc d'arrelament.
Embadalit des d'aleshores pel teu blog.
Tant de bó comencessis la propera entrada amb la frase:
"la vida és esperar el següent petó".

Anònim ha dit...



*

tornar a la vida.
om sempre, no saber-ho.
i una besada.
conèixer els mots-passeres
que apropen i separen.


*

la vida té vida pròpia ha dit...

Anònim de la tarda de l'1 d'octubre! Moltes gràcies pel comentari i per llegir-me!