dilluns, 25 de novembre de 2013

Arenys



Monsieur Cousteau, 
per què a vostè els taurons no li fan por?
Els Amics de les Arts, "Monsieur Cousteu"
Espècies per catalogar


recordar Arenys. Tornar-hi junts. Apedaçar memòries entre tots, com qui fa un trencaclosques sabent que no té, ni tindrà mai, totes les peces. Arenys, el mar, el trajecte amb l'R4 per la carretera de Vallgorguina. Terra de bruixes, deia la mare. La mare. Les onades gegants que engrescaven el germà i et feien por a tu. Els guals de l'entrada del poble. Sant Celoni abans i després, la casa gran i el riu tan a la vora. Arenys, la sorra, els entrepans de mantega i pernil dolç, els flotadors de colors llampants i el cansament de tornada, feliços, amb ganes d'arribar a casa i sortir al pati a comptar estrelles i buscar ovnis. La mare. Un frankfurt a la riera un dia que va ser una festa. El cosí gran alguna vegada, el seu riure contagiós i els cabells arrissats i negríssims, Tieta, em deixes conduir? T'hauries pogut enamorar d'un noi que somrigués així. Arenys i el mar que s'enfonsava tot d'una, Arenys i una onada que t'arrenca els flotadors dels braços i t'omple de sal els pulmons. La mare, que mai no ha sabut nedar gaire i que es llença i et salva. Que es va enfadar tant un dia que vam oblidar els entrepans, i tu encongida al seient del darrere, petita entre els germans, desitjant que tornés a somriure, desitjant haver-hi pensat, cranc de la culpa esqueixant la necessitat eterna de no perdre la mare, de no perdre l'amor, de no perdre, de no perdre't. Recordar Arenys, tornar-hi junts. La mare. 


3 comentaris:

Marga Losantos ha dit...

És preciós, Sònia. Els records hi seran sempre. Val la pena conservar-los.

Anònim ha dit...



*

perdre la mare:
la por d'aquella nena,
d'aquesta dona.


*

Anònim ha dit...

Se m'ha fet bonicament estrany llegir sobre Arenys. Jo també hi vaig passar dies i dies, sobretot estius... Fer un gelat a la riera, la barca de l'avi, la platja... Quins records.

Clara A.