dilluns, 28 d’octubre de 2013

el xup-xup de l'olla


"Siempre me ha gustado oír el chupchúp de la comida en el fuego. Una hoja de laurel, una pizca de clavo y un chorrito de cognac, a veces también un trozo de chocolate o una galleta para espesar; mamá siempre nos ha enseñado a cocinar con lo que se encuentra por los armarios."

"Zapatos", Cartografiando el vacío

Prepares el brou de carn que t'ha d'ajudar a passar aquests dies de virus persistents. Pastanaga, ceba, porro, api, un parell d'ossos de vedella i un quart de gallina. mamá siempre nos ha enseñado a cocinar con lo que se encuentra por los armarios. Qui et va ensenyar a cuinar a tu, si és que te'n va ensenyar algú? La mare en sabia poc, i no hi prenia gust. Algunes vegades, encara avui, t'has preguntat com devia ser tenir una mare com les que omplen les carmanyoles de menges exquisides els diumenges a la tarda, després del dinar familiar, quan els nòvios es deixondeixen de la becaina al sofà de la sala i agafen les jaquetes per començar a anar marxant. Com deu ser tenir una mare que cuini amb el que troba pels armaris i t'expliqui, com va fer un dia la carnissera del barri, quins ingredients calen per fer un bon brou de carn d'aquells que ressusciten un mort. No saps què donaries, ara, perquè aquest brou que fa xup-xup a l'olla et ressuscités un poc. No saps què donaries per no haver de deixar ni un dia més el temps en suspens, ara que fa tants anys que vas decidir no tornar-te a mirar mai més la vida des del balcó de casa.    

Et recolzes al marbre de la cuina i et quedes encara una estona més escoltant el xup-xup de l'olla. No saps què donaries per tenir una mare que. Encara que no sabés cuinar. Encara que no en sabés.


8 comentaris:

Xelo IProu ha dit...

no sabem el què donariem, però fariem qualsevol cosa per tenir-la

enhorabona per les teues paraules

viu i llegeix ha dit...

tinc una mare bona cuinera i que m'ha omplert carmanyoles però ha deixat buides altres parceles... no es pot tenir tot, però almenys he apres a cuinar

si convé, canvio poema per taller de cuina :-)

la vida té vida pròpia ha dit...

@xeloiprou, gràcies! :-)

@viuillegeix, bon tracte! M'interessa! :)

Anònim ha dit...


*

hores suspeses,
miralls de temps mirant-se:
tenir una mare.

*


Sofía ha dit...

Jo també canvio poema per classe de cuina! O poema per sabates, que últimament sembla que les perdo pertot arreu... :)
M'ha fet pensar molt el teu xup-xup de l'olla.

la vida té vida pròpia ha dit...

@Sofía, sabates, sí! En tinc per donar i per vendre! :-)
Gràcies per inspirar-me, per no deixar d'escriure, per ser fidel a la teva veu.

Suspirito ha dit...

Me has hecho pensar en mi mami, que sin gustarle cocinar nos preparaba unos platos riquisimos, eso si con una variedad de aproximadamente 5 platos, no aceptaba mucho las sugerencias ni tampoco tenía (ni tiene) ganas de aprender más. Pero que más da? La echo de menos y que no daría por disfrutar de uno de sus platillos. Aunque ahora soy vegetariana me comería feliz el "Pollo al jugo con pure" que hace mi mami, el pollo se preprara en una salsa que por supuesto hace xup-xup en la olla.

Suspirito ha dit...

Me has hecho pensar en mi mami, que sin gustarle cocinar nos preparaba unos platos riquisimos, eso si con una variedad de aproximadamente 5 platos, no aceptaba mucho las sugerencias ni tampoco tenía (ni tiene) ganas de aprender más. Pero que más da? La echo de menos y que no daría por disfrutar de uno de sus platillos. Aunque ahora soy vegetariana me comería feliz el "Pollo al jugo con pure" que hace mi mami, el pollo se preprara en una salsa que por supuesto hace xup-xup en la olla.