dijous, 24 d’octubre de 2013

el que hi ha hagut




Dies de febre --dies en suspens--. Ni aquí ni allà. Ni al món ni al cos, et diu, i sents que és ben bé així, que no et reconeixes el cos dèbil de cop i volta, quan fa només tres dies tornaves del gimnàs amb ganes de menjar-te el món com si tinguessis 15 anys (no els teus 15 anys, esclar; els d'algú altre). Sures. Esperes. On és la terra? On són el desig, la gana, els nervis de punta, els versos que volies escriure, el somriure fàcil? On han anat a parar totes les coses que et fan i et desfan? Et prepares l'enèsim beuratge de gingebre, llimona i mel amb l'esperança que sigui aquest el que et torni a connectar definitivament amb la setmana que has deixat suspesa en l'aire. Hi havia el comiat de la família al port. Una xerrada amb alumnes d'ESO en un institut del barri. Hi havia els amics i una festa per celebrar versos. Ganes de comprar panellets i castanyes per acabar la garnatxa en bona companyia --ganes que fes una mica de fred--. Hi havia tot el que ara esborres a l'agenda mentre engegues per fi l'ordinador i recordes el que hi ha hagut. Els somriures. L'afecte. Els beuratges de llimona i gingebre i mel i pròpolis. Una pel·li que et torna a vides de des-desig, de des-amor, de cartes clandestines i rams de flors pintats a l'oli. Molt d'amor. Un gat que et dorm als peus per amorosir-te la febre. Whatsapps dels amics. El record del recital de dilluns, de l'emoció de l'obra de dissabte, dels dibuixos de diumenge. Una notícia trista. Recordes el que hi ha hagut i somrius una mica. Demà torna tot. També torna ella, et diu una repiulada, que n'ha escrit una altra. Beus un glop de la tassa que fumeja i se't queda el gust de gingebre arrapat al paladar. Vols conèixer l'altra i totes les que vindran. Avui encara no. Demà. Quan hagis tornat al cos, al món, aquí, allà.

3 comentaris:

Marga Losantos ha dit...

Nina, dels episodis de febre un surt més fort, més net :-). I encara et queden dies per gaudir de tot el que ha de venir --panellets, castanyes i fred-- i per assaborir el que de bo han tingut aquests dies.
Cuida't i recupera't bé

Sofía ha dit...

Què bé has definit la sensació de no ser "ni aquí ni allà, ni al món ni al cos"... Comparteixo les ganes d'una mica de fred i l'emoció de l'obra de dissabte. Quina mandra, a vegades, tornar a la terra, no? Però quines ganes, per altra banda, de sentir bategar el món i el desig... Espero que ja s'hagi desfet la febre ;)

Anònim ha dit...


*

el món s'atura
pel record i la calma:
dies de febre.
hi ha la gent que t'estima,
hi ha els records, hi ha els desitjos...

*