dimarts, 10 de setembre de 2013

I had overpaid them





"Cause they told me everybody's got to pay their dues
And I explained that I had overpaid them"


En vas pagar, almenys, tres vegades més. I no calia. Ho has sabut avui però ja ho sabies. Vas pagar la teva part, la seva part i la de tots els qui no van trucar mai per preguntar-te I tu com estàs. Vas pagar amb el que tenies i amb el que no. I sí, podries inventar-te una altra versió: dir, per exemple, que et vas buidar de tu, que vas cremar les naus, que vas aprendre a descarregar motxilles; que mai, ni en els moments més crítics, no vas tenir la feblesa de girar el cap per mirar enrere. Podries dir el que volguessis. Inventar-te el teu mite supervivent. El teu orgull, la teva força, la llum inalterable del teu somriure. Però avui et fan una foto en el moment exacte en què oblides les defenses, ni un segon abans ni un segon després, el moment just en què torna el dolor --cercle infinit, camp de mines, taca alarmant damunt la pell--, i et mires els ulls i hi veus tota la tristesa dels deutes absurds que no et tocava pagar a tu.   

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Només sobrepaguen els deutes els que són immensament rics. N'hi ha que no paguen els deutes ni una sola vegada - intenten inútilment justificar l'injustificable i són uns lladres - . Que paguis els deutes com a mínim tres vegades no em parla de cap rucada, sinó de la riquesa perquè hi ha deutes, especialment els que contraem amb nosaltres mateixes, que hem de pagar moltes vegades, perquè ens ho debem i ho necessitem. No m'importa que sigui tres, el que celebro és que no hi hagi deute que acabi mai amb les teves riqueses. Felicitats: la font va donar tres gots d'aigua a la set, en podria donar mil i seguiria rajant.

Anònim ha dit...

*

més fort pot veure's
el qui creu que més paga,
i amb un somriure.

*

Anònim ha dit...

Ja en tenim prou amb la motxila de cadascú per carregar motxiles d'altres.