dilluns, 15 de juliol de 2013

i bon camí


"Pensa que l'únic que em salva
és notar que em notes
i buidar-me per omplir-me sols de tu"
Feliu Ventura, "Adéu"

L'adéu, com un ritu, en el mateix racó que et va rebre, i a la mateixa hora. Saber que demà ploraràs de camí a l'aeroport, tota sola dins del cotxe, i que et farà bé. Que hauràs plorat abans, quan obries la bossa per assegurar-te que no et deixaves res, i trobaves una nota de comiat amb petons de pastanaga. Saber que no sabràs si plores perquè no te'n vols anar o perquè entens que l'illa no tornarà a rebre't mai més com ara, com si fos la primera vegada que la trepitges, amb l'ànima neta i sense àncores. O perquè et vessa pertot l'amor i saps que n'has deixat una embosta a la casa de les barreres que ja no són de fusta i que encara no has après a tancar com cal. Que n'has enviat un manat a la ciutat on moria una gossa que va llepar-te les llàgrimes més amargues de la teva vida. Que n'has deixat un pensament a la sala on hem homenatjat el mestre, l'amic. I que en duus un grapat a les butxaques, per regalar quan arribis, sense condicions.       





4 comentaris:

Anònim ha dit...

Crec que t'ha sentat bé la vida aquests últims dies, no?

delesparaules

la vida té vida pròpia ha dit...

@delesparaules, molt!!!! :-)

Anònim ha dit...

l'amor que deixes
com una pluja fina
l'amor que et torna

Maria PB ha dit...

Sempre li he posat imatges a aquesta cançó, que és una de les meues favorites, i en aquest text l'has calcada. Gràcies! :)