dimecres, 3 de juliol de 2013

de vegades me passa



de vegades me passa
que t'estim
Antònia Font, "Camps de maduixes"

cauen encara més cabells en terra, i a cada tisorada, un poc més de llum al somriure. Riu el mirall i riuen els ulls que somien camins de l'illa i postes de sol des del camí de Sa Farola. Sorra, calor, bicicletes. Buscar móres amb els nebots pels camins de l'hortal. Espantar sargantanes sense voler, i voler trobar dragons petits a les parets de casa. Cafè aigualit i torrades, xíndria i meló i trempó i coques de tomàtiga. Cauen en terra els cabells i els ulls se't mengen la cara --de vegades me passa que te mir--, i es mengen la vida com es mengen el sushi, devotament, màgicament, escandalosament. Van caient els cabells i se t'escapa el somriure i et vessa pertot, en vols una mica?, i tanques els ulls i l'envies més enllà del mirall --de vegades me passa que t'estim--, no tornis a dir mai més que se t'ha quedat l'ànima eixorca i que ja no saps donar. Són en terra els cabells i és en tu tota la força --la vida, l'arrel, la terra, el vol i el desig en una mateixa carta que deixes cara amunt sobre la taula, per no oblidar-la mai.   

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Per molt que els tallis,
l'amor i els cabells creixen.
A voltes: sempre.

Mps Landino ha dit...

Et riuran els ulls, i els cabells i sentir+as com t'estim ala vida. Com t'estimem tots!!!