dijous, 9 de maig de 2013

swimmig

(foto: Michael Lokner)

un any després, nedes. Fa dies que notes el desfici, l'impuls de llençar-te a l'aigua un migdia al Poblenou, un matí esclatant de primavera al Maresme, una tarda bonica i trista a Vilanova --el mar des del seu balcó, tan a prop i tan inaccessible, i l'enyor nostre, de dos, la nostra aigua antiga. No sé ni si podré acabar un llarg de vint metres, li he dit avui. I ara li escriuria per dir-li n'he nedat vint, i li parlaria de totes les arestes que he dissolt en el clor d'una piscina els últims vint anys, i li diria que les d'avui es dissolen en converses lentes, en abraçades que aturen el món, en complicitats infinites. I que a la piscina, avui, només hi he anat a nedar --a començar de nou a viure'm a través del cos, ara que gairebé fa vint anys que tinc vint anys i que no he estat mai una jove poeta.   




  


1 comentari:

Anònim ha dit...

we swim, we swim

feia temps que no et llegia, et llegia en paper, distanciadíssima dels blogs, però a vore si tornen els bons costums :)

un beset