dimarts, 21 de maig de 2013

i déu en una rodanxa



tanqueu els ulls, aquesta és la banda sonora. Un tatami per a tres. Una rodanxa de sashimi, enorme, carnosa, d'un rosa lluent, atrapada en els bastonets que tremolen una mica entre els dits, i un glop de vi blanc abans i després de. No sé de què parlàvem, però ara, amb el salmó a la boca, només sabem parlar de déu. Déu aquí, en aquesta rodanxa rosada que se'ns desfà a la llengua. Déu en la complicitat d'aquest espai privat que ens fa sentir segurs i que obre la porta a tots els camins possibles. Déu en la carn, déu en els dits, déu en la pell que ara només som capaços d'imaginar però que gairebé tastem si tanquem un altre cop els ulls mentre el sashimi ens esclata a les genives i sentim que podríem elevar-nos --que podrem elevar-nos si volem, quan vulguem. Tanqueu els ulls, aquesta és la banda sonora. Déu en una rondanxa, déu en tota la pell, déu en la sorra i en el blau i en un llibre que encara és a la tauleta de nit, des de fa més d'un any, i que s'hi quedarà sempre.

1 comentari:

Aloma ha dit...

T'he fet cas i buff... no trobo les paraules per explicar-ne les sensacions... gràcies per fer-me canviar la visió del dia per una de molt millor!!