dilluns, 13 de maig de 2013

fins on pugues

Tu vine fins que pugues
que jo faré la resta
Talmud


Arriba fins on pugues
que jo
caminaré per tu
la resta del trajecte
mesclant entre la brossa
de la ruta imprevista
els records diferents
d'un ahir que es transforma.
Vine sols fins on pugues
que jo estaré descalça
que jo
la terra que et demane
ja la porte en els peus.

Teresa Pascual (Arena)

La duc clavada als peus, la terra, mesclada amb la sorra de la platja de tots els mars que estimo. La duc als peus i és per això que no prendré la teva. La veneraré en silenci fins al dia que t'aturis en la línia exacta del teu límit. Ja hauran tornat, potser, les paraules. I sabré com dir-te el nom. 

3 comentaris:

Yeti Barna ha dit...

Precioses lletres. Una descoberta.
Una abraçada.

Gabriel M.

Judit Ortiz ha dit...

Certament, una gran descoberta. M'agrada!

Judit

la vida té vida pròpia ha dit...

Gràcies, Gabriel i Judit!