dissabte, 4 de maig de 2013

en cadascun dels somnis



Em pregunto si deu ploure també a la ciutat
que tan sovint enyoro, amb els seus cinemes
i places, si plou damunt la teva pell de blues
o rere els vidres d'aquell cafè on em parlaves
en veu baixa, de Pablo Neruda i fer l'amor.
Raimon Gil, "Vida menor"


el primer esmorzar de l'any al sol, asseguda al terra, al balcó de casa. Encara no he comprat la tauleta i les cadires que havien de fer-nos venir ganes de sopar-hi amb lambrusco blanc i llagostins els vespres allargassats d'estiu. El sol a la pell dels braços nus i a les parpelles que aquesta nit em pinto per primera vegada a la vida. Que ara m'agafa per pintar-me els ulls i per congeniar amb els gats i per fer fotografies de flors de tota mena. Primera primavera jo. Sabina (sí, Sabina) mentre escric ara mateix --no hay nostalgia peor que añorar lo que nunca jamás sucedió-- i estimar el que sí que succeeix avui: un esmorzar al sol, una foto amb tulipes, com un miracle, i vinagretes de mango i poma verda que em regala l'amiga que va ser àngel i ara és germana. I aquest gràcies també per la tristesa, que és un no em fa por tot el que ets, tot el que vius. I el mar darrere les parpelles, en cadascun dels somnis.