diumenge, 14 d’abril de 2013

solcs i rierols


just sota el riber de la llera resseca
Stabat, Víctor Sunyol

I m'agraden, ara, els gats i les flors, jo que sempre havia estat de gossos, i de potus que em (sobre)vivien encara que ni els mirés. I ara tinc un potus que se m'està morint i faig fotos de margarides i m'agafen ganes de tenir un gatet petit i pelut que se m'arrauleixi a la falda les tardes de diumenge. S'obren solcs als camins de l'ànima i l'aigua que els inunda no és sempre un rierol bucòlic i plàcid. Però sou aquí, i m'acolliu, i al vespre tornem a baixar a fumar un cigarret i tornem a pensar que potser quan morim recordarem simplement un instant com aquest, el tabac com a excusa i el riure que neix de molt endins i amoroseix el fang sec de la llera del riu, i el cos que vol ball, vida, sang, vi negre i formatge i celebrar els aniversaris. Que la primavera és a fora perquè la tenim a dins, perquè la som. I la volem.