dimarts, 23 d’abril de 2013

ben lluny



"Y me asomo a cada rato a la ventana, 
esta noche que es un año en el infierno. 
A ver dónde resucitamos al alba. 
Ojalá que sea lejos de este desierto."
Carlos Chaouen, "Flor de bulevar"


perquè ressuscitarem, és clar. I potser serà lluny del desert, però mastegarem sorra encara unes quantes setmanes, vint-i-tants mesos, tres-centes quaranta-quatre vides. En trobarem a les parpelles, a les ungles, als plecs més amagats de la pell. A les butxaques, imprevista i incòmoda, com el sucre dels sobrets que no t'acabes a l'hora d'esmorzar i que es rebenten abans que puguis reciclar-los. Ens aboquem a la finestra i cada instant és estrany, variable, insòlit. El d'ara estén un tel aquós al voltant dels bronquis i torna a fugir la veu i plana com un voltor l'amenaça de l'asma. Si demà plou, trepitjaré els bassals amb els peus descalços i assajaré el somriure. I em quedaré a la vora de qui estimi malgrat tot l'animalet espantat que m'habita l'esquena.