dimarts, 30 d’abril de 2013

aquest respirar lent d'avui


i aquella temptació de mirar enrere i comptar amb els dits de les mans tots els paisatges que s'allunyen pel retrovisor

i la por de mirar endavant i no saber-hi veure més que boira

i aquest respirar lent d'avui

el sol en què no crèiem --"escriure, per exemple, que és bonica la llum després de tanta pluja..."--,

el mar blavíssim al pic del migdia

la casa buida i els riures dels nebots surant encara per l'aire

una foto nova a la paret del menjador --una porta mig oberta i tots els camins possibles

uns poemes petits que et parlen de la llum

encara unes pedres menudes entrebancant-te l'aire a les costelles

un quadre que sóc jo --garotes/tulipes, una gàbia esbatanada, la llibertat és un llibre encara per llegir

i l'Stabat, encara, a la tauleta de nit

Aquest respirar lent d'avui,
d'avui,
d'avui,
d'

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bell, el text. Bella, la fotografia. Bell, el mur de pedra.

Xelo IProu ha dit...

malgrat les pors i la respiració lenta no et deixes vèncer per l'angoixa... m'he vist en les teues paraules