divendres, 1 de març de 2013

ja són aquí


"Conjuro els fantasmes de març comprant violetes blanques per a la tauleta de la sala. Vull creure que encara podran néixer les tulipes als testos del balcó. Canviaré els mobles de lloc, em compraré una taula nova, un sofà més gran per fer-hi migdiades. Conjuro març deixant que el sol em desperti a mig matí per les escletxes de la persiana. No penjaré les cortines fins a la primavera. El teu pijama encara era calent quan has anat a dutxar-te aquest matí. No em fa por l'enyor, gairebé és bonic saber que hi haurà uns dies que et trobaré a faltar. Em fa por març però no vull que me'n faci. Compro violetes blanques i em miro cada matí les coratjoses tiges de les tulipes."

Creixen malgrat tot les tulipes







3 comentaris:

Anònim ha dit...

:)!!!!!!!!!!!

delesparaules

Audrey ha dit...

També conjuro el mes de març!. Tretze anys, sis mesos...L'enyor a mi em fa basarda.

Abraçada!

GLÒRIA ha dit...

L'enyor és una malaltia.
Veig que, per fi, ha sortit el llibre. Me'n alegro i espero tenir-lo aviat.
Salut!