dissabte, 9 de febrer de 2013

fer tard

Vindré demà
1.
Vindré demà.
I serà massa tard
per a totes les coses
que avui tampoc t'he dit.
Teresa Pascual


Hem fet tard, mare. Una mica, només. Però hem fet tard. Ens ho havien advertit, cada dia és com l'última fitxa dels autos de xoc, o l'aprofites o la perds i ja no n'hi ha més, mai més. Recordo encara el dia que vaig publicar, amb només les inicials del nom (d'on sortia tanta por de dir, de dir-me?), el meu primer poema en un setmanari alternatiu en què col·laborava el meu germà. El pare va llegir aquells versos i en acabat va començar  a intentar desxifrar en veu alta les lletres que els signaven per localitzar l'autor entre els poetes vius que coneixia. Tu li vas prendre el full, vas llegir el poema, i vas interrompre les seves cavil·lacions: és de la teva filla, que no ho veus?

Avui amb prou feines entenies que el llibre que et donava l'havia escrit jo. Sense inicials, aquest cop. Nom i cognoms. Despullada. O ho entenies un moment i tot d'una te n'anaves, a les cendres de l'àvia, al cotxe que inventes que m'han robat, als cerros de Valparaíso. Hem fet tard, mare. Només una mica, però hem fet tard. Intento tornar-te a l'ara, l'he escrit jo, mare, és per a tu. Em dius que sí amb el cap. No hi ets. Respiro i accepto aquest ara, el teu, que també és, i intento encaixar-lo en el meu. Tu mires la coberta, l'acarones, gires el llibre del revés. De cop i volta fas petits els ulls i llegeixes en veu alta, Creixen malgrat tot les tulipes, dius, i el meu nom, i fins i tot el nom de l'editorial. I aixeques els ulls i em mires, i fas cara d'admiració. 

Hem fet tard, mare. Però només una mica. 

10 comentaris:

Xelo IProu ha dit...

tendre, molt tendre.... cru molt cru i tan real...m'ha sacsejat l'ànima, una abraçada Sònia!

sparkling ha dit...

Si és cert que has publicat, l'enhorabona...! :(

Anònim ha dit...

Increïble.

Felicitats per la publicació...on el puc comprar per devorar?

delesparaules

la vida té vida pròpia ha dit...

a final d'abril a les llibreries! :)

sparkling ha dit...

Si ens dones titol i nom seria un pel mes facil!!! :)

la vida té vida pròpia ha dit...

"Creixen malgrat tot les tulipes", Sònia Moll Gamboa, Viena Edicions. A l'abril! :)

Marga Losantos ha dit...

Pell de gallina.
I serà el meu llibre poètic de Sant Jordi, gràcies!

Anònim ha dit...

Ja hi era de present en el teu bloc, eh?, aquest títol? :) Com m'agrada!!!

delesparaules

andreu giralt i puga ha dit...

Mentre les moltes miques no facin un molt, i més enllà també si pots, assaboreix la mare com assaborirem nosaltres les teves paraules. Un petó ben fort, Sònia!

Lídia Sender ha dit...

Quina manera tan bonica que tens de dir una cosa tan trista, intentem no fer tard a les nostres vides.