dimarts, 12 de febrer de 2013

are you going to Scarborough Fair?




Tell her to find me an acre of land
(parsely, sage, rosemary and thyme)
between the salt water and the sea strand.
Then she'll be a true love of mine.
("Scarborough Fair")


Els dies que et perds, i despleguem l'operatiu gps amb la creu roja i la guàrdia urbana i els amics per localitzar-te, de vegades imagino que trobes el que busques. Que agafes un funicular i puges al cerro de Viña del Mar i abraces l'àvia a la casa blanca on et vas casar amb un ex capellà. Que t'asseus en un banc de la plaça de Forestal amb la carpeta de la universitat a la falda i oblides els crits de casa i el nòvio que et va deixar plantada amb l'anell de prometatge acabat d'estrenar. Els dies que et perds, sovint em pregunto si realment vols que et trobem. Si no deu ser aquesta la manera més fàcil de començar a aprendre a deixar-te anar. Hi ha dies que te'n vas i intento imaginar-te en el teu paisatge particular, únic i intransferible, i desitjo que trobis el que busques (les mans de l'àvia, l'aigua negra del Pacífic, l'olor de les empanades embolicades amb paper de plata). Imagino que ho trobes (que et trobes), i em sorprenc amb un somriure fora de lloc, com quan estic trista i em diu guapeta i passa una mica el núvol. I imagino com deu ser perdre's en una ciutat que no coneixes i no tenir por. 

2 comentaris:

Begonya Mezquita ha dit...

M'ha agradat molt llegir aquest text. i m'agrada que t'agrade la cançó! Una abraçada.

la vida té vida pròpia ha dit...

Begonya, hi estic enganxada des de llavors! És com un mantra, no me la puc treure del cap. M'encanta! :) I la lletra és molt enigmàtica, encara hi dono voltes... Gràcies per descobrir-me-la! Una abraçada!