divendres, 15 de febrer de 2013

el dolor inútil

Mi rodilla derecha se asustó y se puso a temblar.
John Banville, El mar


Se t'espanten totes dues, i et sembla que caus però no. Ja no. Només trontolles, perds una mica l'equilibri i hi ha aquell vertigen lleu, el mareig del primer glop sobrer de cervesa qualsevol migdia de diumenge sense res a l'estómac. 

De què tens por? Imagines com deu ser mirar-te el cos com si mai l'haguessis vist. Que el miris tu com si fos el primer cop. Que el miri algú (com si fos) per primer cop. Potser sempre farà por. Potser sempre. I què, dèiem. I què.

L'endemà dels cops apareixen tot de blaus que ni sospitaves. El dolor no t'interessa si no t'acosta a la ratlla del plaer. Es fa costa amunt el mal inútil. El de fora i el de dins. 

Tu també escolliries el mar si volguessis anar-te'n. 





(Foto: Anita Moll)

5 comentaris:

Maria Teresa Galan ha dit...

M'ha agradat molt. L'he trobat molt encertat, potser perquè jo pateixo de molt dolor.

Maria Teresa Galan

Meike ha dit...

I si el mar fa mal?

GLÒRIA ha dit...

El mar és tan atractiu com perillós. A mi m'ha fet por sempre. Repasso el blog i veig que el llibre deu haver sortit.
També veig que "El mar" de Banville perdura.
Un petó.

marina ha dit...

allò tan fàcil de dir però tan difícil de viure... "el dolor és inevitable però el sofriment és opcional".
M'ha vingut aquesta frase...

Era com entrar al mar turquesa a ple hivern, tan bell i amb el fred de l'aigua que punxa...M'ha agradat molt el que has escrit, Sònia.

la vida té vida pròpia ha dit...

el mar no fa mal. Comprovat. :)

Glòria, el llibre encara no és a les llibreries! Segurament la primera setmana de març. Ja avisaré!

"el dolor és inevitable però és sofriment és opcional...". No sé qui va dir aquesta frase fa uns dies, i hi vaig pensar mentre escrivia, però no la recordava amb exactitud. Doncs això :)

gràcies per llegir-me!