dijous, 10 de gener de 2013

logopeda

La logopeda em dóna l'alta. I em diu per enèsima vegada que relaxi els músculs del coll o em tornaré a quedar sense veu. Li dic que sí perquè tinc ganes d'anar-me'n, però jo ja sé per què vaig perdre la veu un matí de març. Per què perdo alguna cosa cada mes de març (la gana, la son, la suavitat de la pell). Em ve al cap Clara, la protagonista de La casa de los espíritus, que va deixar de parlar de ben petita quan va veure el cos de la seva germana morta. Recordo l'àvia, que se'n va anar amb tots els secrets cremant-li les entranyes. I el nebot petit, que volia acomiadar-se'n i el vam advertir, Però s'àvia no te dirà res, eh?, que s'ha mort, i ell, Ja ho sé, se li ha anat sa veu. Cadascú s'ho sap, per què es queda sense veu. Com la dona que va quedar muda durant mesos després de la mort del seu marit. O la que ha quedat ronca des que l'últim fill li ha marxat de casa. Cadascú s'ho sap. Silencis esclaus, silencis volguts, silencis inconscients. Silencis amuntegats dins les capses per als secrets, sota el llit, als altells, al fons dels armaris. Tot el que no vols explicar perquè només és teu i potser també t'ho enduràs, com una segona pell, el dia que te'n vagis. 
No sé què en sap, de tot això, la logopeda. Em dóna l'alta i me'n vaig a casa taral·lejant aquesta cançó, ara que torno a tenir veu i el mes de març haurà de dur només naixences. 

3 comentaris:

S.N. ha dit...

Perquè el cos, el cor i la ment són LA MATEIXA cosa i no pot passar una cosa per un dels tres sense afectar les altres dues...per això...però no coneixem els camins exactes...

hardhardtimes ha dit...

el trauma porta al silenci i l'alegria a l'esglai (: felicitats per la recuperació

sparkling ha dit...

El cos crida el que la ment amaga i calla... Cuida't! I enhorabona pels qui han de venir. :)