dijous, 24 de gener de 2013

i el beneeixo

"Un sueño fue lo que me impulsó a venir aquí."
John Banville, El mar


No sé quins són els teus somnis. No sé si els recordes quan et lleves, si t'acompanyen encara unes hores enganxats a les parpelles. Si t'assalten d'improvís qualsevol dia insospitat, quan reconeixes una ànima antiga en el fons d'uns ulls verdíssims, plens de llum. No sé si t'entretens, de vegades, a imaginar el futur, si el veus com si fos ara, com si fos aquí. No sé si mai hi has acostat els dits i n'has tocat la superfície pàl·lida, transparent, com l'aigua quieta d'un llac. Si se t'ha esquerdat algun cop, també d'improvís, entre les mans confiades, i saps el que és aquell perdre's sota les aigües, aquell trencar-te a trossos al mateix ritme que el miratge. No tinc ni idea de quins són els teus somnis. Només sé d'abraçades insubstituïbles. D'ànimes que es coneixen d'abans d'haver-se conegut, d'abans d'haver nascut. Només sé d'ara, d'aquest trobar-nos avui damunt la terra, d'aquest ajudar-nos, d'aquest ser-hi quan ho demana el cor, l'entranya, l'esperit. Només sé d'avui, d'aquest instant, ple del que som. I el beneeixo. 

5 comentaris:

Anònim ha dit...

No pares. M'encanta!

delesparaules

Eva ha dit...

Tinc ganes de veure't i que teixim somnis, plegades!!

GLÒRIA ha dit...

Bellíssim poema. El maar, el mar. Quina novel·la!

la vida té vida pròpia ha dit...

@delesparaules, no paris tu tampoc, que et vaig llegint encara que no piuli gaire! :)
Eva, ens trobem, ja ho veus, només hem de xiular :)
Glòria, recordo que me'n vas parlar en el taller de la Nora, i encara no l'havia pogut llegir! Estic flipant!!! :)

GLÒRIA ha dit...

No sé perquè ho sabia i me'n aleegro.
Segueixo amb el següent post, Sònia!