divendres, 4 de gener de 2013

el no-poder de l'ara

Siento a veces que estoy y no estoy. Es difícil de explicar. Como si estuviera muerto y vivo a la vez. Como si me entregara a la experiencia pero casi, es decir, no totalmente. ¿Eso le suma o le resta a la experiencia vivida como protagonista y espectador a la vez? Se lo pregunté a mi analista esta mañana y su comentario fue drástico. Todo es no todo, dijo citando a Lacan. 
Luis Gruss (http://suspendelviaje.blogspot.com.es/)

Som i no som. Estem i no estem. Vivim i no. T'ho perds o no t'ho perds, diu l'anunci dels cines. I et recordes d'aquella pel·lícula, Y tú qué sabes, la física quàntica que esborra els límits del temps i de l'espai, i penses que potser sí, potser sempre és una i, una suma, viure i no viure, ser-hi i no ser-hi, ser i no ser. Perdre-s'ho i no. De petita fugies de la gentada de casa sense moure't del lloc. Un "clic" i te n'anaves a la vora d'un estany, a un camp enorme d'herba verda on només hi havia el teu cosset de nena de cinc anys estirada cara amunt, amb els braços oberts, mirant els núvols. I el silenci. Te n'anaves al teu racó de silenci enmig de les baralles, dels crits, de l'alegria esbojarrada, del soroll de la tele. Amb el temps et vas adonar que no eres l'única. Que a casa tots, qui més qui menys, teníem (i tenim) aquesta facilitat de pitjar l'interruptor i viure a mitges, de ser-hi i no, de dissociar la realitat, un peu aquí i un pulmó allà, les mans a aquesta banda i els llavis a l'altra. Ser-hi i no ser-hi, que potser és el mateix, perquè també som el que imaginem, el que desitgem, el que recordem (el que escrivim). Encara que atempti contra l'ara i aquí, contra el poder aquell, te'n recordes?, encara que no sigui el més desitjable (sembla) per al benestar corporal, emocional, espiritual. Si la vida és tot, també ho deu ser aquest ser-hi i no ser-hi, aquest desconnectar-se per connectar la ment en un altre lloc, aquest "clic" que saps detectar perfectament en els ulls dels altres (em mires i no em mires, hi ets i no hi ets). T'ho perds i no t'ho perds. Encara que sembli impossible