dilluns, 14 de gener de 2013

com goses

Llavors t'interrompen i diuen allò, és que tu ho somatitzes tot, i t'agafes a l'arrel, soma, cos físic, orgànic, sang i budells i fetge i pulmó, glàndula lacrimal, pituïtària, tiroide, suprarenal, és que tu ho somatitzes tot, i les cordes vocals i la pell i les parpelles i el dit gros del peu, és que tu, l'angoixa a l'estómac i el fred a les entranyes, ho somatitzes tot, l'alegria un ocell blanc a les costelles i llum a les pupil·les i els porus obrint-se al pas de la carícia, és que tu ho somatitzes tot, és que tu, diuen, i entens que no deu ser el que voldrien, el que caldria, deu ser que incomoda, que sacseja, que inquieta, com goses permetre que et passi la vida pel cos. 

5 comentaris:

El porquet ha dit...

Un post impressionant. No afegiré massa cosa més perquè sóc incapaç de millorar cap de les paraules que hi has escrit.

Emocionant.

Anònim ha dit...

Com goses?!

delesparaules

GLÒRIA ha dit...

Sí, incòmoda, Sònia. I sacseja. Però no en facis cas i deixa que la vida segueixi passant pel teu cos.

S.N. ha dit...

Sí la gent es pensa q el cos és com una mena d'envàs(onvas)...el q és cert és q potser no cal tenir una úlcera d'estómac per estar estressat. Somatitzem però cuidem-ho tot! Cos, emocions, ment...

saccharomyces ha dit...

Quan algú es queixa de que "somatitzes", el que voldria creure és que no et passa res, per no haver de patir per tu. Jo pense, si somatitzes un dolor, és que hi ha dolor precisament, no pas que te l'inventes.