dijous, 31 de gener de 2013

cabdells

(Foto: stevendepolo)

i anirem repetint errors, com els fils de llana amb què l'àvia t'encerclava els canells per anar fent la madeixa, i tu amb ganes de sortir a córrer amb els germans, Falta gaire?, i aprendre la paciència, perquè l'àvia quan no callava et clavava les paraules com si fossin urpes, i després feien mal encara uns quants dies. Anirem repetint errors, com la madeixa infinita de colors vius, cada error un fil, i tu immòbil, amb el desfici esgarrapant-te les costelles i una rancúnia petita atrapada als llavis premuts. Repetirem errors sabent que els repetim, que sembla que és millor però fet i fet ara mateix no li saps veure la diferència. O potser sí. Potser aquesta vegada desobeiries l'àvia i t'embolicaries el cos amb els fils, i arrencaries a córrer a jugar amb els germans. I farien bonic, els colors, a la llum del sol.