dilluns, 21 de gener de 2013

al costat de la ferida

I al costat de la ferida, la bellesa que neix de l'arrel i que esclata enmig d'un desert que encara no has après a estimar, però que també és bell, perquè és teu, tot i que et costi tant mirar-lo, tot i que tinguis sempre tanta set de mar. Al costat de la ferida, la gratitud. Les amigues que et porten la farmaciola. L'amic-oracle que sempre és amb tu a dins de la trinxera, a punt per ajudar-te a trobar les respostes que alguna bomba no sempre inoportuna ha fet saltar pels aires, a punt per cobrir-te les retirades inevitables, per atansar-te els fusells quan et cal defensar l'espai. Al costat de la ferida, la bellesa, l'amor incondicional, l'abraçada irrepetible, antiga com totes les vides que portes a l'esquena. L'amor d'algú que no et coneix de res però que et mira i et sap l'ànima i t'obre de bat a bat les portes de la seva, que és casa i és mare i és germana. Al costat de la ferida, la llum de la mestra, l'amiga, que t'acull el cos quan es vincla com un arbre batut per la tramuntana i entén sense paraules el teu enyor de tendresa, el teu enyor profund de mare. Al costat de la ferida, els vostres somriures, que m'acaronen l'ombra i m'ajuden a estimar-la, a acotxar-la, a acollir-la. Al costat de la ferida, la vida que neix, imparable, de l'arrel més profunda de la terra i t'acarona els polsos i et recorre el cos i tornes a estar viva, i a ser tu.

4 comentaris:

Eva ha dit...

So, m'has emocionat! Ara mateix no em surten les paraules... Només puc repetir-te que t'ho mereixes tot i que TOT TOT TOT ÉS POSSIBLE!

andreu giralt i puga ha dit...

I al damunt de la ferida una crosta, tota teva també, com el teu desert. I el temps, i el sol que haurà sortit moltes vegades només per a tu, faran tornar la vida a la teva pell. I la teva pell nova, la teva nova vida serà millor i estarà més a punt per a tot, més sensible (més!) i més atenta a tot allò que vindrà, que no podrà ser sinó millor que tot el que ja ha marxat. Ja ho diu l'Eva, tot tot tot és possible. I deu ser tot just perquè tot tot tot està encara per fer...

Bel ha dit...

Grant me my dreams whenever you might
And give me the privilege of a fight
And give me the wounds that I earned
And let me keep the scars

http://www.youtube.com/watch?v=sE8RMakhk-E

la vida té vida pròpia ha dit...

Eva, Andreu, us estimo molt!!!

Bel, moltes gràcies, em guardo aquesta cançó a la meva farmaciola particular :) Una abraçada!