diumenge, 2 de desembre de 2012

que em passi a mi la vida

Jo vull que em passin coses a la vida.
Jo vull que em passi a mi la vida.
(...)
Jo vull caminar pel meu carrer i veure coses.
Jo vull rialles, fantasia, poemes, dones, homes, nens.
Jo vull robatoris, segrestos, amenaces, judicis, manifestos, 
decepcions, suïcidis, telèfons de l'esperança.
Ah, per què no he trucat mai al telèfon de l'esperança!

Jo vull hospitals alegres de color taronja
i fàbriques velles com a centres culturals
i bancs en els ponts de les autopistes
per saludar totes les persones que passen.
Ah, tots els viatges que podria fer amb la mà!

Santi Borrell, Fragments d'una pedra (inèdit)


(Foto: http://farcintfaixa.blogspot.com.es/2008/11/festa-major-de-sant-andreu-de-palomar.html)



I vull matins de festa major maleint i estimant alhora els trabucaires que et desperten ben d'hora ben d'hora ben d'hora. Dutxa d'aigua freda, cafè negríssim i els pares a la porta,  amb ganes d'anar a escoltar el pregó davant de l'Ajuntament per primera vegada a la vida. I que acabin escoltant-ne dos, l'oficial (m'encanteu, Amics) i l'altre, el que parla dels hospitals alegres que no podem tenir, de les fàbriques velles que volen ser centres culturals, de les cases que volen tirar a terra al meu carrer. Vull el diumenge passant-me pel cos com la dutxa del matí, ben fred ben fred ben fred, per despertar-me els sentits i fer-me prometre que no deixaré que s'apaguin mai. Vull que em passin coses a la vida, que la mare em faci bromes, que els nens la mirin fascinats pel carrer i li vulguin agafar la mà. Vull el pare amb llàgrimes als ulls perquè em recita Catul que enyorava Lèsbia i plorava per un ocell mort. Vull xocolata desfeta entre les mans. La vida dins la tassa. La tassa sense nansa. El cel de color blau, el cel de color foc. La música de festa, els gegants i els capgrossos, els diables i els timbals. Encara els trabucaires. Xarangues mexicanes en femení a la Gordíssima. Contes que acaben bé. Vides que acaben bé.

Bona festa major. Bona vida a tothom.

2 comentaris:

Mps Landino ha dit...

Sí!

El porquet ha dit...

Això dels trabucaires és l'única cosa que no duc gens bé, la veritat... no acabo d'entendre el sentit de tot aquest terrabastall i més quan et passen just per sota casa!

I a la meva època de sortir fort de festa a les nits... ui, llavors ja els maleïa tots els ossos i trabucs!

Malgrat això, bona Festa Major!!! I a veure si a partir de dimecres, que aterro aquí, en puc gaudir uns dies!