dissabte, 22 de desembre de 2012

orfes

Se'n van els mestres. Una tempesta sobtada ens esborra els camins i ja no hi veiem perquè tenim sorra dins dels ulls. Se'n van els mestres i fem silenci perquè les seves paraules tornin a ocupar l'espai on som, el fràgil equilibri de l'orfenesa. Callem un moment (unes hores, uns dies, uns mesos) i recuperem poemes, somriures, mans encaixades. Intentem no dir el que tenim a la punta del cor i de la llengua, justament ara que necessitem tant persones com tu!, no ho diem perquè els mestres, i ell sobretot, també ens han ensenyat a no alimentar el desànim ni la desesperació. Recuperem somriures, poemes, tardes d'estiu a la casa amable del carrer de Sant Cristòfol, berenetes a l'hortal, trobades casuals al carrer de Ses Voltes, i arriben no sabem d'on paraules que ens parlen d'ell, que són ell: força, estimació, coratge. I la gratitud (gràcies per la poesia, per l'amor a la llengua, per la calidesa amb què sempre acollies a tothom, per les bromes, per la companyia) amoroseix aquest sentir-nos encara una mica més sols. 

Bon viatge, mestre.  

(A la memòria d'Àngel Mifsud)


3 comentaris:

lluis gil ha dit...

Bonic comiat, Xavier. No el coneixia, però pel que dius d'ell, puc suposar qui i com era. Una llàstima i més en els temps que corren.
Una abraçada i bon Sant Esteve!

Michel Bourret Guasteví ha dit...

Gràcies per les teves paraules, estimat Xavier. Les llegeixo i torno a llegir i reviuen imatges comunes.

la vida té vida pròpia ha dit...

Hi deu haver una confusió, no som en Xavier, sinó na Sònia Moll... Sigui com sigui, veig que compartim el record ben viu de n'Angel i que el trobem a faltar. Us envio una abraçada forta a tots dos.