divendres, 28 de desembre de 2012

"i ella no se l'havia cregut"

"El pobre Jaumet li havia explicat que havia vist moltes papallones, núvols i núvols de papallones, i ella no se l'havia cregut."
Mercè Rodoreda, Mirall trencat


I al final t'adones que l'únic que has estat buscant tota la vida és algú que et cregui quan li expliques que a la casa gran de Sant Celoni hi havia teranyines invisibles que t'acaronaven les galtes i feien més dens l'aire del vestíbul. Algú que et cregui quan li contes que a l'altra banda del riu hi havia l'infern, i que el germà era un petit Orfeu valent que tornava a buscar-te i fugíeu tots dos sense mirar enrere. Que no et vas convertir en una estàtua, però que algunes nits encara et trobes sal coent a les parpelles. Conèixer algú que et cregui quan li dius que veure sortir el sol al mar és una de les coses que més estimes del món, i que duus l'Àguila Negra i el xèrif Carson a la butxaca. Que tens memòria de peix, però que encara recordes aquells versos, "La veritat, Maria, és que ben clares vegades pens en tu...", i que sents la voladissa de les libèl·lules quan recites el poema de cap a cap, com un mantra. Trobar algú que et cregui quan li expliques que has nedat al mar en ple hivern, que vas estar a punt de caure d'un telecadira a centenars de metres d'alçada, i que saps de l'ofec sota l'aigua i dels pulmons a punt de rebentar. L'únic que et desfà aquest nus és seure davant d'algú (buscar-li els ulls a algú, tocar la mà d'algú, fer l'amor amb algú) i contar-li que ets, que vas ser, que t'agrada, que voldries, que desitges. I que et cregui. Encara que res del que expliquis no sigui veritat.

9 comentaris:

Anita ha dit...

A mi m'agrada creure't!
Petons de pastanaga ;)

S.N. ha dit...

És bonic pensar que compartir amb algú la vida consisteix en q et cregui...

la vida té vida pròpia ha dit...

Algú que et cregui, que et sàpiga, que t'endevini... adoro la complicitat!

Un petó a totes dues!

Andreu ha dit...

Hi crec!

la vida té vida pròpia ha dit...

No sé per què, ho intuïa, que hi creies... :)

Coralet ha dit...

hi ha uns versos xulíssims que diuen
amor, amor, creu, creu, creu...
i així.. me'ls has recordat.

et crec del tot ;)

la vida té vida pròpia ha dit...

Coralet, gràcies per descobrir-me aquests versos! En tens la continuació?...

Gràcies per creure'm! :) Una abraçada!

Coralet ha dit...

estava buscant-los anit, i no els vaig trobar. són de Robert Duncan -crec!

Una abraçada!

senyorapòstrof ha dit...

Boniquíssim, com sempre!