dimarts, 25 de desembre de 2012

enyorar un Nadal

"También estoy nostálgico de días.
También fui muy feliz. También recuerdo.
También yo fui testigo de otras horas."

Ángel González, Palabra sobre palabra


I d'aquí a un temps (potser un any, potser una dècada) tindré nostàlgia d'aquest Nadal que té nostàlgia d'un altre Nadal que té nostàlgia d'un altre Nadal. On deu començar la nostàlgia primera? Potser en una habitació a les fosques, sense la mare, o en una escola inhòspita, lluny dels germans. L'enyor d'avui és ensumar una bossa d'aigua calenta i transportar-se a una casa freda, sota els pes de les mantes que no abrigaven, i respirar i que l'alè sigui un fum blanc de gebre i glaç, i que cremin penellons a les orelles. La bossa d'aigua calenta de l'àvia, les rondalles del pare i el timbre de la porta, Llegó el viejito pascuero!, i corredisses d'infants i una capsa enorme de clicks de playmobil tota per a mi. Enyorar un Nadal que enyora un altre Nadal que n'enyora un altre i així fins a l'enyor primer, esclau de la memòria. D'aquí a un temps tindré nostàlgia d'avui, d'aquest 25 de desembre de fred i abraçades, el pollastre al forn, els riures amb els germans fins a les llàgrimes, els ulls de la mare, el teu missatge (l'enyor de tu, enyor dins de l'enyor, com unes nines russes). Em quedo avui aquí, en el que enyoraré demà, i somric a la càmera i aprenc una nadala nova per repetir-la com un mantra fins l'any que ve (fins el Nadal que enyorarà aquest Nadal que enyora un altre Nadal que enyora...).

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Entendre l'enyorança com unes nines russes...preguntar-se per on deu començar la nostàlgia primera...!!!

Bon Nadal, bonica!

delesparaules

la vida té vida pròpia ha dit...

Molt bones festes, bonica! Que aquest hagi estat un Nadal per enyorar :)

S.N. ha dit...

Per què és tan nostàlgic el Nadal i ens desperta tantes coses, sentiments, etc.? Aix...però ja va bé tu...

marina ha dit...

La bossa d'aigua calenta...! Quin record quan he llegit la frase..! A mi m'agradava escoltar el soroll que feia l'aigua mentre la mare l'omplia i la fumera que en sortia...la tancava i jo me l'enduia cap al llit sacsejant-la com una maraca :-D

Nadal, aquest naixement de records una i altra vegada...cadascún únic, irrepetible i alhora tots aquí. Tant és quin va ser el primer, tots ells esperen delitosos que els traiem de l'estoig del record i que en fem una cançó.

Bona entrada d'any, Sònia..!

Abraçada! :-)

la vida té vida pròpia ha dit...

S.N., i tant, ja va bé, tu! :) Que a la vida hi ha d'haver de tot, i si no enyoréssim voldria dir que no hem viscut coses boniques!

Marina, m'encantaria escoltar aquesta cançó que dius! :)que l'any que neix et sigui amable, estimable, ple de música, fotos i poesia! Un petó!