divendres, 14 de desembre de 2012

com d'un càntir trencat


Són les primeres notes del piano. Les sis primeres. Et salten a la jugular i t'hi claven els ullals blanquíssims, i has de tancar els ulls quan arrenca el devessall dels violins, sang avall, com tots els rius del món. Tot és aquí i ara, també el passat, també el futur, també els desitjos que apaguen espelmes els dies d'aniversari, també les cases on has viscut, les places i els cafès, i tots els ulls que estimes, i totes les desfetes. Tot és ara i aquí, també la mare que no és, la mare que no serà, i el pare que et recorda 'una mare és el més important del món', i els petons a les mares i el record de totes les mares. Ara i aquí el que hi hagué i el que hi ha i el que hi haurà, quin sentit té acomiadar-se'n si se t'ha quedat tatuat a les cèl·lules i ja pot respirar amb pulmons sense asma. S'enfilen els últims violins amb un cop de piano i et beus d'un glop tota la vida, que ja no saps destriar de la mort i que té el color de la sang barrejada amb el vi, la força del pit que rebenta de tendresa i de les costelles per on et vessa l'amor, indòmit, com d'un càntir trencat. 

2 comentaris:

Anònim ha dit...

I et beus d'un glop tota la vida. És preciós llegir-te.

delesparaules

la vida té vida pròpia ha dit...

gràcies! Segueixo també, tot i que en silenci, les teves paraules.
Una abraçada!