divendres, 16 de novembre de 2012

hoy te invito a carretear





L'àvia deia callejear (¡ya están callejeando!), però és que ella no era de Santiago, ella era de Curepto i va conèixer l'avi al port de Valparaíso. I la mare llavors era petita i els seus primers anys l'àvia havia viscut en una casa de bé treballant de minyona i només tornava a casa els caps de setmana. I la mare, tres o quatre anyets bategant d'enyorança, sortia a esperar-la cada diumenge (yo veía a la mamá pequeñita pequeñita, allá abajo, subiendo el cerro), i la seva set de mare és la meva set d'aquests dies, jo també sortiria cada diumenge a esperar-te si sabés que havies de venir, si sabés que quan et tingués al davant tornaries a ser tu i podria fer-me petita i sentir que m'arreceres. L'àvia deia callejear, i no cuenten dinero delante de los pobres quan ens besàvem amb les parelles en els dinars de diumenge, i també deia ¡hasta el dedo chico! quan brindàvem amb pisco cada 18 de setembre i les festes i els aniversaris. L'àvia va conèixer l'avi en el port més bell de la terra. I jo em moro per tornar, em moro perquè torni la mare que vaig conèixer, em moro per no perdre el fil de totes les dones que em sostenen i no sentir que em quedo penjant en el buit, com un titella sense fils.

1 comentari:

S.N. ha dit...

L'enyorança és quan l'ànima té gana...