dijous, 1 de novembre de 2012

com el somni d'un llac

Serà després el repòs,
quan les hores callin
i el cant de l'home
s'hagi perdut endins de l'esglai del no-res
i el record de la set i de la nit
romanguin quiets,
com el somni d'un llac.

Jesús Moll Camps
Cants de Clandestinitat






La banda sonora d'avui no és un adagio melancòlic que em transporta a jardins secrets, ni una cançó àncora que es clava en el record dels dies en què tots els qui ara no hi sou encara hi éreu. La banda sonora d'avui és una troballa d'abans-d'ahir, música nova per a l'estrena dels dies que em queden per caminar, acords i notes que no m'han tocat mai abans la pell. Una cançó d'inici de viatge, de descoberta, de tocar tots els somnis amb la punta dels dits, enfilant-nos de puntetes, i tornar a dir allò que sempre ens havia semblat que només diríem una vegada a la vida, jo mai, mai, mai, mai seré feliç com ho he estat aquesta nit, una cançó per creure en els cercles infinits que ens posen tot l'Univers a les mans. La banda sonora d'avui és un homenatge a la vida que he après a estimar tot aprenent a estimar la mort. I la regalo als tiets que van marxar plegats un diumenge de maig, al germà que no vaig arribar a conèixer, als infants que no s'han quedat, a l'avi mariner, al cosí d'ulls profunds i mans de violinista. I te la regalo a tu, que avui hauries fet anys, i faig un brindis com l'hauries fet tu, Hasta el dedo chico, i tanco els ulls i creuo el mar i torno a trepitjar, devota, la terra en què reposes.

1 comentari:

Anònim ha dit...

"Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,
que aquells camins fondals de xops i de canyars.
El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;
torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare."

Màrius Torres

i si, res no crida el meu cor amb més tendresa, ara i a temps