diumenge, 14 d’octubre de 2012

què faries si volguessis

S'acaba el recés i t'entestes a fer fotos d'esglésies i figueres en plena nit, només per comprovar que el flaix és prou potent perquè es vegi un poc de verd i un poc del gris de les pedres de la façana. Ara faries les mil passes (después de cenar, mil pasos dar) si no fos perquè et fa basarda el camí que s'endinsa en el bosc i baixa fins a la Font Fresca (què faries si no tinguessis por?). O comptaries estrelles si n'hi hagués. No vols pensar en tot el que faries si no tinguessis por, però ara sí que pots pensar en tot el que faràs ara que vols de debò (amb una convicció radical, sense teranyines) ser feliç.

                                         besar                  llepar

                                                  somriure

                 fer l'amor

                                          abraçar

                                                                                           tocar
                                                                sentir
                 plorar-ho tot
                                             riure molt

              menjar mandarines i castanyes arraulida al sofà (només em falta el gat)
                
                                                        comprar panellets

                                        trepitjar terra humida

                                                                respirar el mar

                       acotxar la mare

                                                    dormir fins tard

                          estimar-te
                                             
                                                                                    estimar-me
                                      estimar-vos

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Captivant.

delesparaules

marina ha dit...

cantar...

ballar...

abraçar els arbres...

fer alguna trepalleria..!


Que bé llegir-te ara, en aquest precís instant, quan el dia encara fa mandres sota els llençols. Quin regal per començar un... bon dia al nou diaaaa!

una abraçada fresqueta!

la vida té vida pròpia ha dit...

Gràcies, delesparaules! Un petó!

Marina, que matinera!!! Ara me'n vaig a abraçar els arbres (fa un dia preciós!!!). Bon dia!!!!!

Xelo IProu ha dit...

estimar i si és possible que m'estimen

S.N. ha dit...

M'encanta. Jo voto estimar, estimar, estimar...aunque a veces duela...

Anònim ha dit...

i llegir (-te)

fa temps que no comente, però estic per ací

Maria

la vida té vida pròpia ha dit...

Maria! Que bé que hi siguis encara! :-) Et penses quedar pel país de les tulipes gaire estona més??? :-)