divendres, 12 d’octubre de 2012

follets

Hem sortit a buscar follets al bosc. Potser no era el millor dia. No hi creia gaire, avui, en els follets. Potser demà. Demà que ja hauré cregut que si demanes bonança et regalen bonança, que si demanes un recer de calma trobes el millor dels paisatges per omplir-te els pulmons i descansar. Arribes al bosc amb records bonics d'un cap de setmana entre amigues acabades de conèixer, amb un resultat d'anàlisis impecable (ets de bona fusta, això no hi ha tempesta ni huracà que ho faci trontollar), amb el pes i la gana recuperats, un únic rastre de cansament a les ulleres que fan bossa sota els ulls. No has vist follets, al bosc, avui, però demà potser sí, potser demà trobaràs un mirall d'ulls riallers que faran joc amb les teves ganes de riure, les teves ganes de tocar pell i de menjar tomàquets que fan gust de tomàquet i de beure vi d'aquell que et torna a un lloc estimat, un lloc on trobes i et troben i on saps que no oblidaràs mai, encara que també tu acabis perdent-te pels laberints del seny, aquell moment únic, de complicitat i desig i de que bé que estic. No has vist follets, avui, al bosc, però sabies que et miraven, amagats darrere les branques dels arbres. I et picaven l'ullet. 

1 comentari:

òscar ha dit...

els follets sempre hi són.
amagats darrere unes branques, camuflats en banyador entre les roques o en un raconet poc accessible de casa però sempre, sempre, acaben sortint a picar l'ullet.